L’autisme i la Milana

Com alguns de vosaltres ja sabreu, el símbol per excel·lència de l’Espai la Milana és una arbre, un arbre que per nosaltres expressa molt bé la nostra filosofia de projecte perquè parteix dels arrels de les persones i engloba tot el seu creixement personal. Una de les branques del nostre projecte és l’Autisme. A partir de l’experiència professional d’una de les co-fundadores tenim entre nosaltres el gran privilegi de poder treballar cooperant amb l’entitat ‘Viu Autisme’ de Platja d’Aro.

El propi autisme, li ha ensenyat a l’Anabel que no és una malaltia o un trastorn, va molt més enllà de tot això, per a nosaltres l’autisme és una forma de ser. Evidentment, hi ha una gran càrrega de connotacions negatives vers les persones que són autistes i no només per a la persona que ho pateix sinó també per els seus familiars. És per això precisament que volem endinsar-nos en l’autisme ja que no ens conformem amb la formació teòrica i creiem necessari treballar la part pràctica: volem escoltar a les famílies d’aquests nens i nenes perquè ells són els actors més importants en aquesta feina, i qui realment comprenen i saben què necessiten el seus fills/es. Volem dibuixar un pont entre la teoria i la pràctica d’aquesta “malaltia” per tal de poder oferir un lloc mereixedor als autistes i a les seves famílies.

Vivim en la societat de la informació, una societat que sovint ens oblidem de mirar a les persones com el que són, persones. Cal que assenyalem amb el dit: aquest és autista, aquell altre hiperactiu, aquell té un trastorn de conducta i nosaltres ens preguntem: de veritat cal? Hem d’oblidar-nos dels tecnicismes i centrar-nos en acollir la veu d’aquests infants, les seves mirades, els seus somriures, els seus trets personals, les seves dificultats i les seves habilitats com a persones sense etiquetes ni classificacions. Cada infant amb autisme és únic i malauradament, la societat no els compren perquè no està preparada per acceptar-los i conviure-hi, per no mencionar l’actitud de l’administració pública i dels polítics davant d’aquestes situacions. Creiem que ha arribat el moment de lluitar per entrar en una cultura de respecte l’un envers l’altre, on els nens i nenes autistes deixin de ser vistos com persones amb discapacitat i limitacions, és el moment de veure’ls com el que són: nens i nenes que reclamen a la nostra comunitat inclusió, respecte, participació,comprensió de la diversitat i reconeixement de la identitat personal. 

El passat dissabte 9 de Març Espai la Milana va portar a terme un taller artístic pels nens i nenes dels familiars de Viu Autisme al Centre Cívic de Platja d’Aro. Aquesta activitat la varem poder portar a terme gràcies a l’ajuda de diversos joves entusiasmats i emprenedors en l’àmbit de l’educació i del lleure. Alguns d’ells i elles no coneixien l’autisme però tenien la millor arma del món: l’empatia, l’estimació, les ganes i la il·lusió. Potser no sabien ben bé què fer però sí el que no havien de fer.

cropped-cropped-il_570xn-189690033.jpgL’experiència va ser més que positiva, gratificant i enriquidora, en el grup es palpava tranquil·litat, harmonia, sintonia…aspectes molt inusuals en el tractament de l’autisme però que podem assegurar que hi eren. Vàrem crear un sentiment de grup, una química entre els nens, nenes i monitors, monitores, una màgia en l’ambient que ens va permetre crear unes obres d’art magnífiques.

Durant més de dos hores la pau va regnar en aquell espai. Aishhh si alguns professionals del camp ho haguessin vist, aishhhhh si realment  féssim les coses de cor…Diuen que els autistes no es comuniquen, no empatitzen…Hi ha qui diu que no són carinyosos, que no tenen sentit de l’humor i fins i tot hi ha qui pregunta: què podem fer amb un autista? Doncs bé, jo he rigut moltes vegades amb ells, he rebut moltes abraçades i petons i m’han ensenyat a veure la vida i percebre les coses més petites i insignificants d’una altre manera. Probablement ens ajuden a ser més humanes, com no convidar-los doncs a formar part del nostre projecte?

Per acabar compartim amb vosaltres alguns del missatges que les famílies ens han fet arribar arrel de l’activitat del diumenge:

“No sabria dir si sou més grans professionals que persones o a l’inrevés, gràcies per tot el que feu per nosaltres. Tenir contacte amb persones com vosaltres és una de les millors cares de l’autisme sens dubte. Una abraçada”

“Aunque ya sabia que sois unos grandes profesionales, no dejais de sorprendernme, gracias por el cariño que dais a mi niñas.”

“Sois increíbles muchas gracias a todos”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s