El que per a nosaltres representa l’arbre i les seves similituds humanes

El nostre símbol per excel·ència és l’arbre. Les arrels d’aquest projecte de fet rauen en l’essència del seu simbolisme. Una bonica forma d’expressar el sentit del nostre projecte i estil de vida és parlant metafòricament de l’arbre i del creixement de les persones. Ens atrauen les arrels per ser la primera etapa de vida i a la vegada representar el protagonisme  del passat, la història, la vida dels qui no vam conèixer i l’autenticitat perduda en un món global per ser-ne conscients i no devaluar-ho a mesura que prenem responsabilitats. La vida ens passa per davant i no li donem la oportunitat d’escoltar-la. Les persones, en la seva primera etapa vivencial es nodreixen del millor i el pitjor que la resta d’individus projecten sobre seu. Un cop entrada a l’adolescència obliden -com si fos obligada decisió- la vida innocent per trencar amb el record i guaudir al màxim i arriscadament. Un cop desgastats tots els cupons d’adrenalina es tornen a retrobar amb els records, els valors i les actituds que els van portar a l’edat adulta. Toca pensar en qui son, en la trascendència del que ha passat fins ara i  en com s’han de fer responsables del futur.

Tenim una tasca segura a fer amb els infants: els hem de deixar el millor dels móns possibles però sobretot hem de deixar els millors infants possibles al món. Com? Fent-los feliços- en un entorn sostenible i humà- en tots els escenaris i temps de la seva immaduresa perquè més endavant, quan hagin de fer front a la complexitat, recorriran a les arrels per entendre, acceptar i jugar a viure. 

L’arbre:
Neix des de les arrels de la mare natura i cultiva la identitat i els valors per projectar-se al món amb tenacitat i fermesa. Ha de sobreviure als ensurts i als dies gèlids per continuar cultivant les seves llavors i apreciar la calidesa dels dies llargs. Els anys passen i les seves branques es van tenyint de colors i olors. Mentre escolta en silenci un ocell li xiuxiueja paraules en un bocí de món i li recorda que és viu i necessari per a la resta dels dies.

L’infant:
Neix i s’impregna de l’alegre innocencia de viure en plenitud. Amb el pas del temps creix i el passat és només un record però no s’adona de la repercussió que aquells dies han tingut en ell. Ara és un home, ara és una dona. Sobreviu als ensurts dels dies gèlids i aprecia la calidesa dels dies llargs. S’ha tenyit de sabers i experiències i conviu amb els pensaments que va cavar en aquella cova als cinc anys. Es relaciona, estima i pensa en funció del que de petit va plorar i va riure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s